|
|
Introduccio
Economia
En Societat
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Cultura
Politica
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
Economia
Als paràgrafs 244 i 245 del llibre “Filosofia del Dret”, Hegel ens advertia del naixement d’una plebe, així com de la impossibilitat d’aturar la seua formació. A l’agregat del paràgraf 244 Hegel afirmava: “La qüestió de com remeiar la pobresa es un problema que mou i turmenta a les societats modernes”, doncs, ni la caritat pública, ni la de la classe més rica, asseguraria la subsistència dels necessitats sense la mediació del treball, la qual cosa estaria contra els principis que regeixen el procés dialèctic de la Societat Civil.
Hegel confessa indirectament, que no sap ben bé, com donar solució a aquest greu problema que ja intueix, i sense massa convicció en els seus plantejaments, ens indica, al paràgraf 246, que la Societat Civil, per mitjà de la seva dialèctica, es duta més enllà de sí mateix, per cercar nous consumidors, optant pel comerç internacional, que troba així el seu significat històric mundial, i la colonització; no gaires bones solucions totes dues, ja que retarden el procés de cre-ació de la plebe, però no aconsegueixen eliminar la seua arrel, doncs, a la base de la Societat Civil es troba una realitat ineludible: “En mig de l’excés de riquesa, la Societat Civil no es suficientment rica ... per impedir l’excés de pobresa i la formació de la plebe”.
Front aquests repte plantejat per Hegel Marx dirà que ell sap com remeiar-ho, i cridarà : “Proletaris de tot el món ajunteu-vos”. Marx considera que la Societat Civil és com un procés en desenvolupament constant, que avança entre conflictes, on la pau i l’harmonia seran el seu resultat final quan l’home arribe a la societat comunista. Des de l’aparició de la propietat privada a la Terra el tret principal de les relacions socials ha sigut la lluita entre interessos econòmics divergents, lluita entre interessos de classes.
Aquest és el veritable motor de la història per a Marx. Marx contesta a Hegel i li diu que quan els conflictes interns o contradiccions del sistema capitalista s’hagen desenvolupat completament, fins al punt de la seva autodestrucció, l’apropiació violenta dels mitjans de producció, que fins ara eren propietat privada, donarien pas a una vida plena de pau social, lliure i satisfactòria per a tots els homes, on tots foren iguals i germans on no hi hauria pobres ni rics, on cadascú gaudiria del que necessités per viure amb la dignitat que tothom mereix, i on l’existència de la plebe no deixaria d’ésser un malson propi de la societat liberal i el seu projecte d’economia capitalista .
Marx accepta la perspectiva històrica de Hegel, però adapta i transforma el mètode i els conceptes de Hegel acomodant-los al seu enfocament personal, que és bastant diferent, de quina és la dialèctica interna de la Societat Civil.
Marx creu que l’home està determinat per les realitats econòmiques que es desenvolupen al sí de tota societat, pel materialisme dialèctic i històric que trobem a sota de tot canvi social. Per a Marx, l’home s’interrelaciona i identifica amb el seu entorn mitjançant l’activitat de treballar, on s’incorporen les qualitats humanes en les coses materials produïdes, malgrat l’home puga arribar a esdevindre esclau de les mercaderies que elabora, un cop li son alienades per l’empresari en la seva usurpació de la producció feta.
Creu que les lleis de les tendències que expliquen, descriuen i prediuen com funcionen les relacions so-cials són les lleis de l’economia. Marx afirma que l’evolució de la Historia es deu a causes materials, de naturalesa econòmica, i no a un esperit del món, com afirmava Hegel. Les forces que entren en conflicte i es sintetitzen en la societat són econòmiques i materials; la història és, per tant, el moviment de la contradicció i resolució dels factors econòmics.
Açò significa una inversió de la història hegeliana, doncs, per a Marx les Idees són els efectes i no les causes del procés històric, ja que les idees polítiques i socials són manifestacions dels interessos econòmics que es mouen per sota de les classes socials dominants. Allò que caracteritza qualsevol societat és el mode en que cada membre de la mateixa obté, mitjançant el treball, els requisits materials per poder viure. El mode de propietat dels mitjans de producció són la base de tota estructura social, de tot procés d’evolució i canvi social, a la fi, de la lluita d’interessos particulars de classe, d’on les idees morals i polítiques sols són un reflex.
El paradigma d’interpretació social marxista, que tanta força va prendre en la seva època, i del que, malgrat tot, a hores d’ara encara som hereus (com ben bé ens va assenyalar Derrida al seu llibre “Espectros de Marx”), fou contestat per Max Weber, el qual, basant-se en els escrits de Benjamin Franklin, troba el tipus ideal de l’esperit del capitalisme, que desenvolupa al seu llibre “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme”.
Weber ens fa veure que no són els interessos econòmics de classe els motors de la Societat Civil, sinó més aviat l’acció individual significativa, doncs, el tret significatiu de les relacions socials és l’activitat interpersonal del membres de la mateixa, i el pes del factor religiós en els projectes vitals de cada individu, i amb ells, de la societat a la que pertanyen.
|
|
|
|
|