|
|
Introduccio
Economia
En Societat
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Cultura
Politica
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
En Societat
Aquest fou el contingut de l’estudi que feu sobre l’afinitat que hi havia entre la visió del món dels protestants calvinistes i la motivació de l’empresari capitalista.
Els primers empresaris foren en la seva majoria calvinistes, i la seva tendència a l’èxit, va contribuir a iniciar el desenvolupament econòmic occidental, sent un desig de servir a Deu, i no una visió d’unió com a classe capitalista, la que els va empentar en la seva escomesa, doncs, l’èxit material era per a ells un signe de favor diví.
Allò que tipifica al capitalisme no és l’afany de lucre que es dona en tots els sistemes i en tots els pobles, sinó el seu caràcter eminentment racionalista; importava més l’èxit que el lucre. En aquest desig d’èxit Weber veu una mena de vocació espiritual.
Per a Weber l’impacte de les idees i dels valors sobre el canvi social són tan significatius com les condicions econòmiques. Weber rebutjava la concepció materialista de la història, i considerava que els conflictes de classe eren menys rellevants del que suposava Marx; no veient l’acció de classe com la força primària de la vida social. Weber no compartia el concepte de classe que havia donat Marx, malgrat acceptar el punt de vista de Marx sobre que la classe es fonamenta en condicions econòmiques objectives.
Per a Weber les divisions de classe es deriven no sols del control, o de l’absència de control, dels mitjans de producció, sinó de les diferències econòmiques que res tenen a veure directament amb la propietat. Aquestes inclouen els coneixements tècnics i les qualificacions que afecten al tipus de treball que les persones poden obtenir, on els artesans qualificats poden assegurarse salaris més alts que els semiqualificats o desqualificats.
Tanmateix, per a Weber aquestes condicions inicials del naixement del capitalisme, on el que podíem observar era com l’ascetisme va voler “transformar el món, realitzar-se en el món” sembla haver mort definitivament “l’individu renuncia a interpretar el compliment del deure professional ... amb valors espirituals ... l’afany de lucre, ja exempt del seu sentit ètic-religiós, .. l’associa amb passions purament agonals. Ningú sap qui ocuparà en el futur la capsa buida”, i llavors, Weber llança la seva maledicció envers semblants personatges en inevitable procés de secularització: “Especialistes sense esperit, gaudidors sense cor: aquestes nul•litats s’imaginen haver ascendit a una nova fase de la humanitat mai aconseguida abans” .
Ja entrat el primer quart del segle XX, s’havia pogut demostrar que la llei de Say no es sostenia enlloc, doncs, fallava el seu principi de tendència automàtica envers la plena ocupació, i amb ell, la base que deuria donar estabilitat a la Societat Civil, tal i com s’entenia fins aleshores. Davant d’aquesta nova situació, l’economista anglès Keynes publicà la seva obra “La teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner”, on deixa constància d’allò que va percebre, estudiar i argumentar, que és que la forma clàssica d’entendre l’economia capitalista no servia per explicar, i molt menys corregir, una economia que havia canviat de signe.
Plantejà una nova alternativa que feia més eficient el funcionament del sistema econòmic capitalista, sobre la base de la multiplicació de la producció, la renda i el treball. Les successives crisis del vell sistema liberal que havia acompanyat a la revolució industrial durant tot el segle XIX, demostraven les carències en teoria econòmica per respondre a la segona revolució industrial.
El nou capitalisme difícilment podria reduir-se, des d’aleshores, sota el vell lema de la mà invisible d’Adam Smith. Keynes parteix d’un principi senzill: la democràcia liberal no és incompatible amb una regulació, que no participació, de l’Estat, establint aquest un marc apropiat per al desenvolupament de la iniciativa privada, doncs, ja era més que qüestionable l’automatisme del mercat. Per a Keynes l’estat normal de l’economia de mercat no és el de plena ocupació, la qual cosa justifica la intervenció directa de l’Estat en economia, per fer les funcions d’equilibrador en polítiques d’ocupació entre altres. El diagnòstic keynesià es basa en la contemplació del problema de l’equilibri econòmic des del plànol de la demanda, i no des de la oferta, com havia indicat fins aleshores la teoria de Say.
Va invertir el vell teorema de Say de que tota oferta genera la seva demanda, mitjançant l’autoregulació del mercat. Per a Keynes era al revés: tota demanda genera la seva oferta. La deflació i l’atur devien ser contemplats com un problema de la demanda efectiva. La recepta per aconseguir-ho consistia en la mà visible de l’Estat, que estimulara la demanda i creara equilibri amb plena ocupació.
Keynes és el primer economista que va concebre l’economia com un tot interrelacionat, desenvolupant una visió macroeconòmica a penes formulada fins aleshores, en contraposició a l’explicació microeconòmica clàssica del mercat. Per a Keynes la demanda agregada és la addició de les demandes desitjades de bens de consum i d’inversió, d’origen privat, públic o provenint de l’exterior, en un país i durant un període de temps determinat.
Per tant, els components de la demanda agregada són el consum, la inversió i la despesa pública. Keynes deia, que seria convenient que l’Estat participara en la cosa econòmica allí on no arribara la iniciativa privada, estimulant, mitjançant la despesa pública, el conjunt de la demanda per aconseguir, mitjançant solucions de política econòmica, un augment de la producció i de l’ocupació, oferint cobertura social a aquelles capes de població que el mercat, amb les seves pròpies lleis, havia deixat marginades.
D’aquí prové la importància de l’autoritat econòmica de l’Estat en la conducció i regulació de l’Economia. Keynes veia l’Estat com un instrument que precissament revitalitzara el funcionament del sistema econòmic de mercat, evitant les seves errades i conduint la mà invisible, i amb això, equilibrar els desajustos socials i mantenir la pau social a dintre de la Societat Civil. Gràcies a aques-tes aportacions, a aquesta síntesis neoclàssica, el sistema econòmic pogué donar lloc a un equilibri de mercat amb atur, doncs, aquest es trobava subsidiat.
Cal recordar aquí que fou a finals de la Segona Guerra Mundial quan la Comissió Beveridge per l’organització política-social de la Gran Bretanya fou l’encarregada de dur a la pràctica l’informe elaborat per l’Economista Britànic W. Beveridge, vicepresident del Partit Liberal, que duia com a títol L’ocupació total en una societat lliure, les aportacions de la qual varen fer néixer l’ara anomenat Estat del Benestar.
Aquestos nous plantejaments econòmics i de protecció social han permès un equilibri i estructuració de la Societat Civil al sí de les economies capitalistes europees, per molt que li dolga als seguidors de Hayek , Fridman, Fisher i tota la gentada que representa la contrarevolució monetarista.
|
|
|
|
|