|
|
Introduccio
Economia
En Societat
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Cultura
Politica
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
Jean Bodin, a l’any 1576 dóna pas al naixement conceptual de l’estat-nació al sí del seu llibre Six Livres de la Republique, i a partir de la revolució francesa, tal i com ens indica Habermas, esdevé en una forma específicament moderna d’identitat col•lectiva, i a partir de l’Estat-Nació és el nacionalisme el que ve a satisfer la necessitat de noves identitats, assentat la seva fundació en la provinència d’una herència profana, en la tensió produïda per les orientacions universalistes del valor de l’Estat de Dret, i el particularisme que representa cada nació, servint aquestes noves conceptualitzacions de demarcació territorial per definir un espai comú de mercat i d’imperatiu jurídic, on poder aplicar el contingut de les legislacions nacionals que regularan la nova societat republicana basada en la igualtat front a la llei, i en una herència cultural comuna de llenguatge, o història, com ja va deixar escrit a l’any 1.772 J. G. Herder al seu llibre “Ensayo sobre el origen del lenguaje”, el qual introdueix la noció moderna, romàntica, de poble.
Per a Herder el destí dels homes sols es pot concebre dins d’un poble, i aquest poble, per assegurar el compliment de la seva missió divina necessita d’un Estat. Hi ha qui dirà que la nació, al ser un concepte ambivalent pot justificar tota mena de polítiques.
Però com hem vist l’Estat-Nació com mercat a mort, i l’augment del pes jurídic internacional fa minvar la capacitat legislativa seua. Poc li resta ja a l’Estat-Nació i d’ací que comencen a sortir-li força enemics. A principis del mes de Juny, Umberto Bossi justificava la “inevitable separació de Padania” ja que ho imposa la globalització del mercat.
Els free-man de Nord-Amèrica no reconeixen l’autoritat federal, sols la pròpia consciència de cadascú i el dret de llibertat personal que dona un “Oest sense horitzó”; no sé si basant-se en el concepte d’identitat individual de la persona de Kierkegarrd, o en la visió llibertària de Nozick. Hi ha qui afirma, com Drucker , que la coalició transnacional contra la invasió de Kuwait per Iraq en Febrer de 1.991 fou el fet culminant que senyalà la fi de l’estat-nació sobirà com únic actor en l’escenari polític, que en els darrers dos-cents anys havia esdevin-gut la materialització de la fe en la salvació per la societat, i d’on el nazisme i el comunisme eren l’apoteosi final com únic i exclusiu òrgan de poder.
Un dels problemes centrals del nostre temps és la gran dificultat de la integració entre allò privat i allò públic, i si abans es va intentar per la raó, o el progrés, mitjançant la nació, ara no hi ha cap institució capaç d’unir-los.
A la dècada dels 60 va sorgir als Estats Units el moviment hippy, que llençà un atac salvatge sobre les premisses culturals de l’era industrial. Havia nascut l’era de la tolerància i la diversitat.
A partir d’aleshores una nova conceptualització personal començaria a tenir força: El que ens identifica es allò que ens fa diferents, i en això si que en pareguem tots. La tradició i la cultura occidental deixaren d’ésser l’únic referent i el nucli central on s’assentaven els valors de la societat que havia donat pas al naixement de la modernitat. Aquest nou estat anímic social, anomenat post-modernitat, ja que trenca, o millor dit, posava en dubte, la uniformat pregonada per la modernitat, començà a imposar-se en la socie-tat occidental. La tolerància per la diversitat era el primer manament de la societat desmasi-ficada, fins i tot, la tolerància a la intolerància - fins a cert punt -.
Tot açò, barrejat amb un nou factor, la idea de visió global de la humanitat, recor-dem el concepte d’Aldea Global apuntat pel comunicador Marshall McLuhan, i indirec-tament, de major nivell d’interdependència, és per això que el valor de la solidaritat global s’ha tornat encara més decisiu, com denominador comú, pels demés valors bàsics que in-formen l’acció de l’home.
Justament aquest concepte d’Aldea Global, de visió transnacional de les realitats econòmiques i en certa mesura culturals, el que han fomentat és la necessitat en la gent de definir-se com col•lectiu, en termes que puga comprendre i abastar. Ara, més que mai, hom necessita de referents tals com una comunitat geogràfica, lingüística, cultural, que puga abastar amb visió de pertinència i d’apropament, com dirien els antropòlegs de visió tribal. En conseqüència, “quan més transaccional arribe a ésser el món, més necessitat d’arrels coneguts necessita una comunitat, més desig de necessitat de diferència es crearà entre la gent” .
Finkielkraut definirà de trivialitat espectacular el localisme d’aquesta era postmoderna.El nou estat anímic, tant dels individus com de les organitzacions, entre elles l’empresa, té que assumir el neguit de trobar-se amb la necessitat de fer combinar visions globals i universals que respecten alhora les necessitats i realitats locals.
El major desig de llibertat personal, de dret a la diferència personal, anirà en contra de la presencia social de l’Estat, el qual sempre és uniformador per naturalesa, aquest es reduirà a veritables mínims, forçat per una concepció nova de l’home, on aquest és el límit i el nord d’ell mateix.
La post-modernitat, ve carregada de valors tals com la diferència, el pluralisme, les veritats no absolutes, l’individu front a la massa, que no l’individualisme, l’individu com referent d’ell mateixa -el Narcís de Lipovetsky-, la visió existencialista del món, i la recu-peracióde l’heroi romàntic segons la visió de Herder. La crisi de l’Estat-Nació naix quan s’entra en el procés de globalització del món, on la política ja no depèn d’una sola nació, l’Imperi, sinó que respon a una estratègia planetària que pot canviar la marxa de la Història.
Un debat d’enorme interès és, el de com conviure al sí d’una societat amb realitats multiètniques i multiculturals sense un tronc comú, o viure junts valors diferents. Com trobar forces centrífugues dins d’una gran divisió com dona, negre, barri, ... arrelades en certes identificacions però desarrelades en la seva activitat, tenint en compte un passat ple d’excessos d’unitat? Com viure la meva identitat amb la identitat de l’altre? En unes jorna-des celebrades a València sota el títol “I després de la postmodernitat què?” Touraine contestava els meus dubtes de la següent manera: “La rearticulació del món de la racionalitat instrumental i l’individu cultural, no es pot realitzar fora de l’individu. No hi ha ja solucions institucionals.
El problema està en tenir identitat, i alhora, participar en la globalitat, el que significa reconstruir una visió de la societat distinta, ni totalment integradora, ni acceptant la pura diversitat. La capacitat de reconèixer l’altre és el tema més creatiu del moment”.
|
|
|
|
|