|
|
Introduccio
Economia
En Societat
Descripció de l’Estructura i dinàmica de les Societats Contempor
Cultura
Politica
Identitats nacionals i post-nacionals, dintre d’un Mercat Global
Politica
Alvin Toffler , indicava que a l’estendres la tecnologia avançada, els treballadors sense especialització i de poca cultura perden llurs treballs en les companyies que formen la punta de llança. Açò fa que el personal que roman en aquestes empreses forme un grup més instruït, al que és impossible dirigir de la manera autoritària, i sense deixar-los formular pregunta alguna. A mesura que el contingut del coneixement del treballador creix, els llocs de treball, es fan més individualitzats, és a dir, menys intercanviables.
Segons A. Toffler , P. Drucker , i M. Hammer, autor de Reenginyeria de la Empresa, les economies avançades requereixen d’uns treballadors atents a les noves idees, instruït, fins i tot més que qualsevol societat anterior. A la nova empresa se’ls exigeix que pensen, que es comuniquen, que obren amb el seu propi criteri i prenguen decisions. Aquests nous treballadors del coneixement esdevindran, sens dubte, en la nova èlit social.
Però, què podran fer dintre d’una economia mundial els països del tercer món, en els quals ni tan sols ha arribat la revolució industrial i on el nivell d’analfabetisme es quasi total. Què fer amb aquells col•lectius i societats que no puguen seguir aquest ritme? Que fer amb tots els treballs de serveis que requereixen una minvada instrucció i formació? Hem de pensar que el model reservat per ells és el nordamericà de baixos salaris i inexistents prestacions socials?.
Per què no fan pales aquesta situació en els nous estudis de gestió empresarial?. Segons dades de 1.994 el 73% de la població nordamericana treballa al sector serveis, i aquí no sols s’inclouen els tècnics informàtics, també són els pizzeros i els caixers de supermercats, i aquestos darrers són bastants més.
Què ens espera? El món feliç liberal de Popper , la impotència creativa d’un universalisme moral que acabe esdevinguent un permanent estat d’endògena guerra civil , o un estat vital permanent mancat d’esperança i utopia , la veritat es que no ho sé, i per favor, qui ho sàpiga que ho diga i ja.
|
|
|
|
|